Mites i veritats sobre el virus del VPH: per què el 80% de la població sexualment activa hi entrarà en contacte al llarg de la vida
04/03/2026
El virus del papil·loma humà (VPH) és la infecció de transmissió sexual més comuna al món i, tot i això, continua sent una de les més desconegudes. De fet, es calcula que més del 80% de la població sexualment activa entrarà en contacte amb el virus en algun moment de la seva vida, independentment del sexe, l’edat o el tipus de relació que mantingui. Tot i això, el VPH continua envoltat de mites.
Amb motiu del Dia Mundial del VPH, el 4 de març, des de la Fundació Lluita contra les Infeccions insisteixen en la necessitat de normalitzar la conversa sobre aquest virus, desmuntar falses creences i recordar que la informació és una eina clau per protegir la salut individual i col·lectiva. Per aquest motiu, presenten els cinc mites i veritats més habituals sobre aquesta infecció.
Sí, el virus del papil·loma humà és una de les infeccions de transmissió sexual més fàcils d’adquirir. Es transmet principalment pel contacte directe de pell amb pell, a través de les secrecions o el contacte amb les mucoses durant les relacions sexuals, ja siguin vaginals, anals o orals. És a dir, no cal que hi hagi penetració perquè es produeixi el contagi. A més, l’ús del preservatiu redueix el risc, però no l’elimina completament, ja que el virus pot afectar zones no cobertes.
La infecció no distingeix entre persones i es pot transmetre en qualsevol tipus de relació sexual. Tot i que el VPH està estretament relacionat amb el càncer de coll uterí, el virus també pot afectar el canal anal o l’orofaringe i provocar altres tipus de càncer, com el d’anus, penis o orofaringe, així com berrugues genitals.
En la majoria dels casos, la infecció per VPH no presenta símptomes i s’elimina de manera espontània gràcies al sistema immunitari. Tanmateix, en un petit percentatge de persones el virus persisteix i pot provocar lesions precanceroses que, si no es detecten a temps, poden evolucionar cap a un càncer molts anys després. Per aquest motiu, el més important és la prevenció mitjançant la vacunació, en funció dels col·lectius més afectats, i el seguiment clínic.
Actualment, la vacunació contra el VPH és l’eina més eficaç per prevenir la infecció i els càncers associats. Les vacunes disponibles poden prevenir més del 90% dels tumors relacionats amb el virus, especialment quan s’administren abans de l’inici de les relacions sexuals. En els darrers anys, la inclusió de nois i noies en els programes de vacunació ha suposat un avenç important cap a una prevenció més equitativa i eficaç.
A més de la vacunació, la Dra. Susana Muñoz, coordinadora d’Infeccions de Transmissió Sexual de la Fundació Lluita contra les Infeccions, recorda la importància dels programes de cribratge, tant de coll uterí com de càncer anal, en funció dels col·lectius i l’edat. Les proves de detecció permeten identificar lesions en fases molt inicials i actuar abans que es converteixin en un problema greu. Tenir una prova positiva de VPH no vol dir tenir càncer, però sí tenir l’oportunitat de fer un seguiment adequat. “Informar-se, vacunar-se i participar en els programes de detecció precoç del VPH són accions clau per reduir-ne l’impacte”, afegeix.
04/03/2026
19/12/2025
25/03/2025
Compartir