Un test innovador millora la detecció de l’esquistosomiasi crònica en persones migrants

L’esquistosomiasi és una malaltia parasitària endèmica en moltes regions de l’Àfrica subsahariana, però sovint passa desapercebuda en persones migrants que viuen en països no endèmics. La manca de proves diagnòstiques fiables per a la fase crònica de la malaltia dificulta la seva detecció i tractament, amb un impacte significatiu en la salut i el benestar de les persones afectades.

Un nou estudi liderat per la Dra. Sílvia Roure, cap de línia de Salut Internacional de la Fundació i directora de la Unitat de Salut Internacional de l’Àrea Metropolitana Nord, publicat a Open Forum Infectious Diseases, ha avaluat l’eficàcia de diversos tests serològics per al cribratge de la infecció, incloent-hi un innovador test immunocromatogràfic (ICT) que pot utilitzar-se tant amb sèrum com amb sang capil·lar obtinguda per punxada al dit. L’objectiu era identificar la millor estratègia de cribratge per a persones migrants de llarga estada procedents de l’Àfrica subsahariana, avaluar la nova tècnica i comparar-la amb les tècniques actualment disponibles (ELISA, ICT-p).

Quins han estat els resultats principals d’aquesta recerca en esquistosomiasi?

A l’estudi s’han analitzat 202 persones, amb una mitjana d’edat de 42,7 anys. El 75,7% eren homes i el 42,6% procedien del Senegal.

Els resultats apunten que el test ICT-b amb sèrum (ICT-b (s)) va mostrar una sensibilitat molt superior a la dels altres tests, amb un 46,5% de resultats positius, gairebé el doble de casos detectats per les proves disponibles en l’actualitat l’ELISA (15,8%), l’ICT-p (24,3%) i l’ICT-b amb sang capil·lar (28,7%). En aquest cas, el test ICT-b (s) va detectar gairebé tots els casos positius identificats pels altres tests i només 6 mostres positives amb altres proves no van ser detectades per ICT-b (s).

Malgrat les discrepàncies entre tests, tots van mostrar una bona correlació amb signes clínics compatibles amb esquistosomiasi crònica i en la resposta al tractament, el que evidencia  una bona sensibilitat i una bona especificitat de la nova tècnica.

Els pacients que van donar positiu han estat tractats amb praziquantel i gairebé el 90% d’ells han mostrat una resposta positiva al tractament cap d’un any.

Quina repercussió pot tenir aquest estudi en la salut pública?

Aquestes troballes tenen implicacions importants per al disseny d’estratègies de cribratge comunitari en països no endèmics. Per una banda, el test ICT-b (s) és el més sensible i podria utilitzar-se en centres d’atenció primària o en programes comunitaris, sempre que es disposi de centrífuga, un aparell de laboratori, per obtenir sèrum.

Per altra banda, si no es disposa d’aquest dispositiu, el test ICT-b (FP) amb sang capil·lar pot ser una bona primera opció, tot i que els resultats negatius haurien de ser confirmats amb una segona prova.

També, cal tenir en compte que, cap test serològic pot descartar completament la malaltia, per tant, l’avaluació clínica continua sent essencial per decidir el tractament.

Tot i això, l’ús de tests ràpids al punt d’atenció pot facilitar una estratègia “test-and-treat” en poblacions difícils d’accedir, com ara migrants sense papers o refugiats, que sovint tenen barreres per accedir als serveis sanitaris.

D’aquesta manera, “aquest avenç pot contribuir a reduir el nombre de casos no diagnosticats, millorar l’accés al tractament i prevenir possibles transmissions locals de la malaltia a Europa”, explica la Dra. Sílvia Roure.