Professionals sanitaris identifiquen les barreres i les oportunitats en la implementació del tractament antiretroviral per VIH fora de l’hospital

Un nou estudi liderat per la Fundació Lluita contra les Infeccions i publicat a la revista Viruses analitza les percepcions de tretze professionals sanitaris implicats en l’estudi HOLA. Aquest té com a objectiu avaluar l’administració del tractament antiretroviral per VIH fora de l’hospital a través de cabotegravir i rilpivirina administrat amb injeccions intramusculars cada dos mesos a persones amb VIH en comparació amb les que les reben a l’hospital. Això permetria facilitar l’accés i millorar l’adherència al tractament, especialment en col·lectius amb dificultats per mantenir el seguiment mèdic habitual.

En aquest cas, aquesta nova publicació pretén entendre millor els reptes logístics, organitzatius i humans que comporta aquest canvi de paradigma assistencial. Per fer-ho, s’han realitzat entrevistes qualitatives a professionals que han participat en l’estudi HOLA de diferents perfils (infermeria, farmàcia, medicina i coordinació d’estudis) per identificar barreres i facilitadors en la implementació del tractament de cabotegravir i rilpivirina cada dos mesos en entorns extrahospitalaris.

Quines són les conclusions de l’Estudi sobre el tractament antiretroviral per VIH fora de l’hospital?

1. Adaptació de la infraestructura i la logística

Per una banda, els professionals destaquen valorar la necessitat d’adaptar els espais físics dels centres no hospitalaris, adquirir equipament específic i el desenvolupament de circuits per garantir la correcta administració i conservació del medicament. La cadena de fred i la seguretat en el transport són clau per garantir un correcte tractament.

2. Els recursos humans i la formació

D’altra banda, la implementació del nou tractament requereix una reorganització del personal i formació específica en els centres, especialment en aquells amb poca experiència en VIH. També es posa de manifest la necessitat de redefinir rols i crear noves figures de coordinació. “La formació ha d’incloure no només l’administració del fàrmac, sinó també coneixements sobre el VIH”, explica l’equip investigador.

3. Coordinació i seguiment del tractament antiretroviral VIH fora de l’hospital

Els investigadors també destaquen que els canvis en la gestió de cites i sistemes d’informació són necessaris per garantir l’eficiència i l’adherència al tractament. Per això, es proposa flexibilitzar horaris i millorar la comunicació amb els pacients, per exemple, mitjançant aplicacions mòbils. Això es faria sempre tenint en compte les finestres d’administració de la medicació i del monitoratge dels efectes adversos.

4. Actituds professionals i entorns laborals

També, cal tenir en compte la varietat d’actituds davant el canvi, des de l’entusiasme fins a la resistència per por a allò desconegut. El lideratge positiu, l’enfocament participatiu i el suport institucional són molt importants per a una implementació exitosa d’aquest tractament.

5. Experiència i necessitats dels pacients

Alhora, cal destacar que els professionals perceben que el tractament injectable pot millorar la qualitat de vida dels pacients, especialment per la reducció de desplaçaments. Tot i això, també identifiquen preocupacions sobre la confidencialitat en entorns petits i la necessitat d’adaptar-se progressivament al nou model.

En definitiva, aquest estudi posa de manifest que la innovació terapèutica no només depèn de l’eficàcia clínica, sinó també de la capacitat del sistema per adaptar-se a les noves realitats. Des de la Fundació continuem treballant per garantir una implementació del tractament segura, eficient i centrada en les persones.