Els experts alerten que els determinants socials continuen condicionant la qualitat de vida de les persones amb VIH a Catalunya

Un grup multidisciplinari d’experts, liderat pel Consorci de Salut Social de Catalunya i Agència de Salut Pública de Catalunya i entre els quals hi ha participat la Dra. Eugènia Negredo, cap de la línia de VIH de la Fundació, ha consensuat noves línies d’acció per millorar l’atenció i la qualitat de vida de les persones amb VIH en situació de vulnerabilitat a Catalunya, posant el focus en un element clau: la salut va més enllà del tractament mèdic.  

L’estudi, publicat a la revista Enfermedades Infecciosas y Microbiologia Clínica, i liderat pel Consorci de Salut Social de Catalunya i Agència de Salut Pública de Catalunya, conclou que factors com l’estigma, la salut mental o les condicions socials continuen tenint un impacte directe en l’adherència al tractament antiretroviral i en la vinculació al sistema sanitari, especialment en persones en situació de vulnerabilitat.  

Un canvi de paradigma: de la supervivència a la qualitat de vida 

Els avenços en el tractament antiretroviral han permès que moltes persones amb VIH tinguin avui una esperança de vida que s’apropa a la de la població general. Aquest èxit mèdic obre, però, una nova etapa: garantir no només la supervivència, sinó una bona qualitat de vida a llarg termini. 

Segons el treball, això implica adoptar un model d’atenció integral que tingui en compte elements sovint invisibilitzats en la pràctica clínica com ara el benestar emocional, la situació social, l’estigma, la salut mental o l’envelliment.  

Les persones més vulnerables, les més exposades 

L’estudi identifica diverses poblacions amb un risc més elevat de patir dificultats en el seguiment del tractament i en la relació amb el sistema sanitari. Aquestes són les persones nascudes fora d’Espanya, en situació d’exclusió social o d’edat avançada. 

Aquestes concentren múltiples factors de risc, com problemes de salut mental, barreres culturals o inestabilitat social, que poden afectar la seva adherència al tractament i augmentar el risc de desvinculació assistencial.  

De fet, la falta d’adherència és un dels principals predictors de pèrdua de seguiment, amb conseqüències tant a nivell individual com de salut pública.  

Dotze accions per transformar el model d’atenció 

Per donar resposta a aquests reptes, el grup d’experts ha definit 12 línies d’actuació agrupades en quatre grans objectius:  

1. La detecció precoç de factors de risc 
2. L’avaluació de la qualitat de vida 
3. El reforç de la coordinació sociosanitària 
4. La participació activa dels pacients en la presa de decisions  

Entre les 12 mesures proposades destaquen: 

• La identificació precoç de factors socials i clínics que poden afectar la salut 
• La incorporació d’indicadors de qualitat de vida en l’atenció al VIH 
• El reforç de la coordinació entre hospitals, serveis socials i entitats comunitàries 

Integrar la salut mental i el component social 

Una de les conclusions clau és la necessitat de reforçar el paper de la salut mental i els serveis socials en l’atenció al VIH. 

La investigació proposa integrar de manera més efectiva professionals de psicologia i treball social en els equips assistencials, així com millorar la coordinació amb el tercer sector per detectar precoçment situacions de risc i evitar la pèrdua de seguiment. 

També apunta a la necessitat d’abordar fenòmens emergents com el chemsex o l’impacte de l’estigma, elements que continuen condicionant la salut i el benestar de moltes persones amb VIH. 

Un model que aposta per l’equitat 

Els resultats mostren que les accions proposades podrien tenir un impacte positiu en múltiples dimensions, sigui per millorar l’adherència al tractament, reforçar la continuïtat assistencial i reduir desigualtats en salut. 

En aquest sentit, el treball planteja un model reproduïble basat en la coordinació, la participació i l’evidència científica, amb l’objectiu de garantir que cap persona amb VIH quedi exclosa del sistema.