Assessorem el govern de la República Democràtica del Congo per frenar la infecció internacionalment

Aquest estiu l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha decretat una emergència sanitària internacional relacionada amb el brot de mpox que s’ha decretat a l’Àfrica i l’augment de contagis provocat per aquest virus, abans conegut com a verola del mico o monkeypox en anglès. Per conèixer l’abast de la infecció i sobretot saber què s’ha descobert fins ara parlem amb el Dr. Oriol Mitjà, investigador de la Fundació Lluita contra les Infeccions i doctor del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol, qui està assessorant el govern de la República Democràtica del Congo per frenar l’expansió de la malaltia.  

Què és l’mpox?

L’mpox o la verola del mico és una infecció zoonòtica que es tracta d’una malaltia que es transmet habitualment dels animals als éssers humans i que, en aquest cas, és causada per un virus del gènere Orthopoxvirus. Aquesta infecció es localitzava principalment en brots limitats a zones boscoses de l’Àfrica central i occidental, però l’any 2022 va tenir lloc un brot epidèmic global de transmissió sexual amb més de 90.000 afectats. En aquest cas es tractava d’una infecció lleu o moderada que provocava principalment butllofes a la boca, als genitals i a la zona anal. Aquest estiu però, l’OMS ha decretat una emergència sanitària internacional per culpa d’un nou brot localitzat al centre-est de l’Àfrica, sobretot a la República Democràtica del Congo, de caràcter més contagiós i de transmissió no sexual.

Quina diferència hi ha entre el brot d’mpox del 2022 i el d’aquest estiu?

El brot d’mpox del 2022 i el del 2024 presenten algunes diferències importants en termes de propagació, resposta sanitària i consciència pública. Pel que fa al brot d’mpox del 2022 va ser el primer a gran escala fora de les zones endèmiques d’Àfrica, ja que va afectar també a poblacions d’Europa i Amèrica del Nord. Alhora, la seva transmissió va ser principalment sexual amb una alta concentració entre els homes que tenien sexe amb homes. Així doncs, podem dir que es va tractar d’un brot infecciós lleu o moderat. En canvi, el contagi d’mpox d’aquest estiu ha estat molt diferent, ja que la transmissió ha estat directe i no només sexual, a través de lesions cutànies, tenint contacte amb animals infectats o mitjançant objectes contaminants. Cal remarcar que aquest brot de la República Democràtica al Congo ha afectat 30.000 persones en els últims dos anys. El 75% eren nens de menys de quinze anys i hi ha hagut unes 1.200 morts, majoritàriament d’infants que tenien uns altres factors predisposants, com ara la malnutrició.

S’ha parlat molt de les variants clade 1 i clade 2. Quines són les principals diferències entre elles?

La verola del mico es classifica en diferents variants conegudes com a clades. Les dues principals variants són la clade 1 i la clade 2. La soca clade 2 és la que va provocar el brot infecciós l’any 2022.  L’OMS ha decretat aquest estiu l’emergència sanitària internacional per mpox de clade 1.  En general, podríem dir que la soca clade 1 és més greu que la que circulava fins ara perquè té una taxa de mortalitat més elevada.

Quina és la simptomatologia de l’mpox?

La majoria de les persones que es contagien de la verola del mico es recuperen poques setmanes després d’adquirir la infecció, però en alguns casos la malaltia pot convertir-se en greu; sobretot en funció de la soca del mateix virus, de l’accés a l’atenció mèdica i de l’estat de salut de la persona contagiada. Els símptomes principals de la malaltia són:

• Febre
• Mal de cap
• Dolors musculars
• Fatiga
• Inflamació dels ganglis limfàtics
• Erupcions cutànies que evolucionen cap a lesions pustuloses

Pel que fa a la vacunació de la població, en quin moment estem?

En aquest moment a l’Àfrica encara no ha arribat cap vacuna. La República Democràtica del Congo ha fet una primera sol·licitud de 200.000 vacunes, que s’espera que arribin aquest mes d’octubre. A Catalunya es va començar a administrar la vacuna l’any 2022. En concret, la van rebre les persones que havien estat en contacte amb persones contagiades i de forma preventiva també es van administrar a certs col·lectius de risc. De fet, des del grup de recerca que lidero a la Fundació Lluita contra les Infeccions també volem valorar  l’eficàcia de les vacunes disponibles pel que fa a aquest nou brot d’mpox, com ja vam fer en relació amb el brot de 2022.

Hem d’estar preocupats?

El brot que va tenir lloc el 2022 ens va ensenyar moltes coses que hem pogut aplicar en aquesta nova onada contagiosa com és el cas de les eines diagnòstiques i la vacunació que resulta necessària per fer front a la infecció. Sense cap mena de dubte aquests són grans passos a tenir en compte, ja que si ho comparem amb el cas de la covid-19, no teníem cap d’aquests factors controlats. Cal dir que, ara per ara, el risc de contagi més gran continua trobant-se en les poblacions en risc de la República Democràtica del Congo.

Quina recerca s’ha fet fins ara?

A la Fundació Lluita contra les Infeccions lidero un grup de recerca des del qual investiguem l’mpox d’ençà el brot de 2022. De fet, m’atreviria a dir que som els principals experts en la matèria internacionalment parlant, per això estem assessorant directament el govern de la República Democràtica del Congo amb l’objectiu de frenar la infecció. Hem liderat estudis d’abast internacional  mitjançant els quals hem pogut recopilar dades referents a la presentació clínica dels casos, identificar les vies de transmissió del virus mpox, així com proposar tractaments i estratègies de contenció amb recomanacions específiques per a grups de risc. Si hi ha alguna persona interessada a conèixer de més a prop els estudis que hem publicat pot veure’ls publicats a la revista mèdica The Lancet.

Per què és important recolzar la recerca econòmicament?

Com diu el president de la nostra Fundació, el doctor Bonaventura Clotet, la recerca científica val molts diners i sense aquests malauradament no podem seguir avançant. El diner llavor és clau perquè gran part dels projectes d’investigació tirin endavant. De fet, molts d’ells es financen gràcies a les aportacions solidàries que diferents organitzacions i persones fan al llarg de l’any. Per tant, aprofito aquest espai per animar a tothom que se sumi a la nostra recerca oferint-nos un donatiu per petit que sigui. La salut global depèn de tots i totes.