Dengue: nou focus d’infecció procedent de Cuba

Què és el dengue?

La infecció del dengue està causada per un virus que pertany a la família Flaviviridae. Es tracta d’una malaltia endèmica a la major part dels països tropicals i subtropicals de l’Amèrica Central, el Carib i l’Amèrica del Sud, el sud-est asiàtic i el sud del Pacífic i en diversos països de l’Àfrica.

El dengue a casa nostra

Hi ha evidència que el dengue ja va ser present a Espanya com a mínim al segle XVIII (el 1778 a Cadis) i al segle XX (el 1927 a diferents zones d’Andalusia). Per tant, se’l  considera un virus tropical que té capacitat d’expansió en l’ecosistema mediterrani.

A Catalunya se’n diagnostiquen entre 100-150 casos cada any i, fins l’any 2019, tots ells eren importats. Aquest mateix any es va confirmar a Badalona el primer autòcton del segle XXI en una persona que no havia viatjat a cap zona endèmica.

Com es transmet el dengue?

El virus es transmet entre persones a través de picades de mosquits femella Aedes. Aquest gènere de mosquits conté moltes espècies, totes elles en general són mosquits ben adaptats als  hàbitats urbans i als reptes del canvi climàtic. Els casos autòctons descrits a Catalunya els vehicula el mosquit tigre (Aedes albopictus) invasor que, tot i que no es un transmissor tant efectiu com l’Aedes aegypti tropical, fa de vector de la infecció.

Febre del dengue

La infecció pel virus del dengue pot ser asimptomàtica. La malaltia té dues formes
clíniques de presentació: febre del dengue i dengue greu o hemorràgic.

S’ha de sospitar que una persona pot tenir el dengue quan procedeix d’una zona d’elevada transmissió i l’inici de la malaltia es correspon amb el seu període d’incubació (3-7 dies). La malaltia presenta febre elevada (40 °C) acompanyada de dos dels símptomes següents durant la fase febril (2 a 7 dies):

• Mal de cap molt intens
• Dolor darrere dels globus oculars
• Dolors musculars i articulars
• Nàusees
• Vòmits
• Inflamació de ganglis limfàtics
• Granissada

Dengue greu

Parlem de dengue greu quan durant el curs de la malaltia es danyen els petits vasos sanguinis i es produeix una extravasació de plasma amb acumulació de líquids (edema) i dificultat respiratòria, hemorràgies espontànies o falla orgànica. És més freqüent en persones que ja han patit anteriorment un dengue.

Nou focus a CUBA

Aquest estiu Cuba ha patit la major epidèmia de dengue des de l’any 2019, agreujada per la reducció de fumigacions degut a les restriccions de combustible.

Segons dades del Ministeri de Salut Pública de Cuba, aquest 2022 el país ha registrat fins a  12.000 casos a la setmana. Si segueix aquesta tendència —la circulació del virus es multiplica durant la temporada de pluges (entre maig i finals d’octubre)—, les xifres finals poden suposar un rècord històric de casos. Durant els anys de la pandèmia de la Covid-19 el nombre de casos importats al nostre territori va caure dràsticament però, com a reflex de l’epidèmia cubana i caribenya, inevitablement  aquest any han tornat a augmentar.

Quines mesures preventives es poden tenir en compte?

És important que les persones que tinguin previst viatjar a Cuba, així com a altres països endèmics (veure mapa: https://www.healthmap.org/dengue/es/) prenguin les següents precaucions per evitar, en major mesura, la picada del mosquit:

• Aplicar repel·lents a la pell i utilitzar peces de roba de colors clars, que cobreixin la major part de la superfície del cos.
• Evitar les estades a l’exterior en horaris de màxima activitat dels mosquits (a primera hora del matí i a última hora de la tarda).