Una nova combinació de dos fàrmacs contra el VIH iguala l’eficàcia de la clàssica triple teràpia antiretroviral

Fa només unes dècades, l’envelliment de les persones amb VIH era impensable. Avui, amb una esperança de vida similar a la de la població general, el nou repte és minimitzar l’impacte del tractament crònic, mentre la recerca continua avançant cap a una cura. En aquest context, la revista The Lancet HIV publica els resultats d’un assaig clínic internacional de fase 3 que demostra, per primera vegada, que una combinació de només dos fàrmacs antivirals —doravirina i islatravir— que no pertanyen a la família dels inhibidors de la integrasa pot ser tan eficaç i segura com la triple teràpia més utilitzada com a tractament inicial, que sí que inclou aquesta família de fàrmacs.

L’estudi, liderat per l’Hospital Universitari de Bonn i la companyia Merck, ha comptat amb la participació del Dr. Roger Paredes, director científic de la Fundació Lluita contra les Infeccions, investigador principal d’IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya–, i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol. “Aquest estudi permet estratègies terapèutiques més simples, amb menys fàrmacs però amb la mateixa eficàcia virològica, i també ofereix alternatives en cas de resistències als inhibidors de la integrasa”, destaca Paredes.

Un assaig amb 756 persones recentment diagnosticades

L’assaig ha inclòs 756 persones amb VIH que iniciaven el seu primer tractament després del diagnòstic. La meitat va rebre la combinació de doravirina i islatravir, mentre que l’altra va rebre una triple teràpia basada en bictegravir, emtricitabina i tenofovir alafenamida, un dels règims estàndards administrats actualment.

Després d’un any de seguiment, prop del 90% dels participants d’ambdós grups van aconseguir tenir el virus indetectable a la sang. També es va observar una recuperació comparable de les cèl·lules CD4 del sistema immunitari, normalment danyades pel VIH. A més, els resultats es van mantenir de manera consistent independentment de la càrrega viral inicial, l’estat immunitari o la presència de mutacions associades a resistències que presentaven les persones participants. “La combinació de dos fàrmacs ha demostrat una robustesa comparable a la teràpia triple en perfils clínics molt diversos”, subratlla Paredes.

Menys exposició acumulada i més opcions terapèutiques

Actualment, la majoria de tractaments inicials recomanats inclouen inhibidors de la integrasa. Tot i que ja existeixen algunes dobles teràpies, també es basen habitualment en aquesta família de fàrmacs. Reduir el nombre de medicaments pot contribuir a disminuir l’exposició acumulada al llarg de la vida i, potencialment, minimitzar efectes adversos a llarg termini o interaccions amb altres tractaments. A més, disposar d’opcions que no depenguin dels inhibidors de la integrasa amplia el ventall terapèutic en cas de resistències o intoleràncies.

Els resultats també reforcen el desenvolupament futur d’estratègies amb fàrmacs de llarga durada. “L’islatravir és un compost molt potent i amb activitat prolongada, fet que podria facilitar, en el futur, pautes d’administració més espaiades, com l’administració d’un compromit a la setmana o una injecció subcutània cada 6 mesos ”, apunta Paredes.

En conjunt, l’estudi consolida el camí cap a tractaments contra el VIH més simples, flexibles i personalitzats, mantenint la capacitat de controlar el virus de manera sostinguda i segura al llarg del temps.