Europa s’enfronta a un màxim històric en les taxes d’ITS, fet que exigeix acció i col·laboració immediates: una nova sèrie a la revista The Lancet

Tot i els avenços en el diagnòstic i tractament, les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) s’han convertit en un greu problema de salut pública. La regió europea de l’OMS va registrar un màxim històric de 17 milions de casos notificats d’ITS bacterianes el 2019, juntament amb un augment del 49% en els nous diagnòstics de VIH entre el 2010 i el 2019, assolint un total d’1,5 milions de casos. Malauradament, esdeveniments recents a la regió, com la pandèmia de COVID-19 i la guerra a Ucraïna, han posat en perill encara més el progrés cap a l’objectiu de l’Agenda 2030: eliminar les epidèmies de VIH, hepatitis viral i ITS.

Revisió exhaustiva de les ITS a Europa

El control efectiu de les ITS a Europa requereix identificar els desafiaments de la regió i les limitacions dels enfocaments actuals. Per això, The Lancet Regional Health – Europe va reunir un grup d’experts per fer una revisió exhaustiva de les ITS emergents i reemergents al continent, identificant desafiaments generals i específics. Aquesta sèrie d’articles cobreix quatre aspectes clau: l’epidemiologia actual a Europa, les estratègies de prevenció en curs, els enfocaments pel maneig d’infeccions asimptomàtiques i els tractaments d’última generació.

La sèrie ha estat coordinada pel Dr. Oriol Mitjà, investigador de la Fundació Lluita contra les Infeccions i doctor de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, en col·laboració amb l’Institut de Recerca sobre la Sida IrsiCaixa i el Centre d’Estudis Epidemiològics sobre infeccions de transmissió sexual i el VIH/Sida de Catalunya (CEEISCAT). Aquests quatre centres constitueixen el hub de recerca en VIH/ITS de Can Ruti, que emergeix com un actor de rellevància a nivell mundial en aquesta matèria.

A més de diagnosticar l’estat de les ITS a Europa, el grup d’experts ha emès recomanacions específiques per prioritzar un control eficaç d’aquestes malalties. Aquest exercici és essencial per traçar un full de ruta que abordi eficaçment aquest urgent problema de salut pública.

Resultats

Notificació de les ITS

Dels 53 països de la regió, s’han recopilat dades epidemiològiques de 49, que revelen variacions significatives en la notificació de les ITS bacterianes. Les regions nord i oest d’Europa mostren taxes més altes per cada 100.000 habitants, possiblement per l’existència de sistemes de vigilància i notificació de casos més rigorosos. La sèrie destaca noves poblacions clau a causa de canvis en el context sociopolític del continent: migrants, refugiats, treballadors sexuals i homes que tenen sexe amb homes, tots amb accés limitat a serveis de salut, es converteixen en poblacions prioritàries per a les polítiques de control.

Les disparitats en l’atenció sanitària i l’escassetat de recursos a alguns països s’identifiquen com a obstacles per a les estratègies de prevenció i control a Europa

S’emfatitza la importància de mantenir l’educació sexual i la promoció de l’ús del preservatiu juntament amb altres intervencions biomèdiques. Cal promoure l’equitat en l’accés a la profilaxi prèvia a l’exposició (PrEP) per al VIH, que s’ha introduït a 38 dels 53 països de la regió, però continua infrautilitzada, particularment als països d’Europa central i oriental. El Cabotegravir, primer antiretroviral d’acció perllongada, té el potencial de revolucionar la PrEP contra el VIH, ja que s’administra en forma d’injecció cada dos mesos en comptes d’una pastilla diària. Al camp de les vacunes, s’han aconseguit avenços en el control de les hepatitis virals A i B, així com del VPH. El futur està en el control de la gonorrea mitjançant la immunitat creuada generada per la vacuna contra el meningococ B, i en les vacunes basades en ARNm per a la immunització contra el VIH.

La resistència als antibiòtics comporta un nou maneig terapèutic de les ITS

El maneig terapèutic de les ITS bacterianes (gonorrea, micoplasma i sífilis) enfronta desafiaments a causa de la creixent resistència antimicrobiana i de la manca de solucions en certs casos, derivada de l’escassetat d’investigació científica en aquest camp. Les estratègies actuals per respondre a la resistència als antimicrobians s’estan quedant enrere, cosa que emfatitza la necessitat de nous enfocaments, com proves de diagnòstic ràpid per reduir l’ús excessiu d’antibiòtics en els casos en què la infecció no està confirmada, proves moleculars per identificar patògens resistents als medicaments i reutilitzar antibiòtics antics per al tractament de les ITS.

Les conclusions d’aquests quatre documents subratllen la necessitat d’enfortir els serveis de salut pública, harmonitzar els sistemes de vigilància i notificació, promoure l’accés fàcil i gratuït a estratègies de prevenció i tractament i abordar determinants estructurals com l’accés universal als sistemes de salut i la reducció de l’estigma associat a les ITS. La implementació d’aquestes recomanacions és essencial per assolir els objectius de VIH i ITS a l’Agenda 2030.