Les teràpies CAR-T obren una nova via per combatre infeccions greus en pacients immunocompromesos

Les teràpies CAR-T, conegudes sobretot pel seu ús en alguns càncers de la sang, podrien tenir una nova aplicació en el camp de les malalties infeccioses. Una revisió científica, que compta amb la participació d’investigadors de la Fundació Lluita contra les Infeccions, analitza les evidències disponibles sobre l’ús d’aquesta immunoteràpia per tractar infeccions greus. El treball posa el focus en les infeccions per fongs invasors en persones immunocompromeses, és a dir, aquelles que tenen el sistema immunitari més dèbil.   

L’article, publicat a Clinical Microbiology and Infection, està signat pel Dr. Pedro Puerta, la Dra. Carme Bracke i el Dr. Ignacio Grafia. Els autors revisen els estudis preclínics i clínics que han explorat l’ús de cèl·lules modificades amb receptors CAR-T davant d’infeccions fúngiques, víriques i algunes infeccions bacterianes. 

Aquest tipus de teràpia modifica cèl·lules del sistema immunitari perquè puguin identificar una diana determinada i actuar contra ella. En l’àmbit de l’oncologia s’utilitza principalment amb limfòcits T, les conegudes cèl·lules CAR-T. Ara, els investigadors estudien si el mateix principi es pot aprofitar perquè les cèl·lules immunitàries reconeguin microorganismes responsables d’infeccions greus.  

Les infeccions fúngiques poden assolir una taxa de mortalitat del 50% en pacients d’alt risc  

Les infeccions per fongs invasors representen un problema especialment greu en persones amb el sistema immunitari debilitat, com ara els pacients amb càncers hematològics o persones que han rebut un trasplantament. Fins i tot amb els tractaments antifúngics actuals, la mortalitat en poblacions d’alt risc supera sovint el 40 o el 50%. A això s’hi suma, segons els autors, l’aparició de fongs resistents als medicaments disponibles, el que encara dificulta més el seu tractament.   

Aquí és on les teràpies CAR-T podrien aportar una estratègia diferent. Donat que aquestes infeccions es produeixen en pacients amb sistema immunitari molt feble, la idea és infondre directament cèl·lules immunitàries que es dirigeixin de forma específica als patògens d’una forma similar a com ho faria en una persona sana. “En aquests pacients, el problema principal no és només la infecció, sinó la manca d’una resposta immune eficaç per controlar-la. Les teràpies CAR-T podrien permetre aportar de manera dirigida aquesta funció immunitària perduda. Els estudis revisats han provat diferents tipus de cèl·lules modificades, entre elles limfòcits T, cèl·lules NK i macròfags”, explica el Dr. Puerta.  

Els resultats són especialment prometedors davant d’Aspergillus spp. i Candida spp. En models experimentals, diverses estratègies CAR-T han aconseguit reconèixer estructures dels fongs, augmentar l’activitat antifúngica, reduir-ne la càrrega d’infecció i millorar la supervivència en models animals. Algunes aproximacions també han mostrat resultats prometedors en models d’infecció per Cryptococcus spp. i Fusarium spp.  

Una estratègia prometedora que encara ha de demostrar el seu potencial 

El potencial de les teràpies CAR-T en malalties infeccioses no es limita als fongs. La investigació recull estudis en VIH, citomegalovirus, virus d’Epstein-Barr, hepatitis B i C i SARS-CoV-2. Alhora, també s’han començat a explorar davant d’algunes infeccions bacterianes.  

De fet, en el cas del VIH ja existeixen estudis clínics amb diferents generacions de CAR-T. Algunes estratègies han aconseguit reduir el reservori viral, tot i que encara no han permès controlar de manera definitiva el virus després d’interrompre el tractament antiretroviral.  

En aquest sentit, malgrat els resultats inicials, les teràpies CAR-T contra les infeccions encara es troben lluny d’incorporar-se a la pràctica clínica habitual. Per això, segons els investigadors, cal estudiar millor la seva seguretat en pacients amb una infecció activa i determinar quines persones se’n podrien beneficiar. La selecció de la diana adequada també és un repte, ja que els microorganismes poden presentar diferències entre espècies o modificar les estructures que les cèl·lules CAR-T han de reconèixer.  

Els autors plantegen que les primeres aplicacions podrien centrar-se en pacients amb infeccions greus que no responen als tractaments habituals o són resistents a múltiples fàrmacs, especialment quan les opcions terapèutiques disponibles són limitades. Els futurs estudis clínics hauran de determinar si aquesta tecnologia pot passar de ser una estratègia experimental a convertir-se en una nova eina contra algunes de les infeccions més difícils de tractar.