Detecció del virus Zika durant l’embaràs. Per què és tan perillós?

El virus Zika es transmet principalment a través de la picada de mosquits del gènere Aedes, especialment el mosquit Aedes aegypti (absent a Catalunya).

Va ser identificat per primera vegada en micos del bosc de Zika (a Uganda, el 1947) i, des de llavors, ha protagonitzat brots ocasionals a diverses parts del món incloent Àfrica, Àsia, les illes del Pacífic i Amèrica.

La malaltia que provoca – febre de Zika – és generalment lleu i es va considerar una preocupació menor fins al 2015, quan l’Organització Panamericana de la Salut (OPS) va fer sonar les alarmes: una epidèmia de febre de Zika al nord-est del Brasil es va associar a un augment inexplicable de nadons amb microcefàlia i retard psicomotor greu. Aquesta relació es va poder confirmar; el virus Zika pot infectar el cervell fetal durant l’embaràs – a  diferència d’altres virus transmesos per mosquits, com ara el Dengue – i donar lloc a greus efectes congènits en els nadons nascuts de mares que s’infecten durant l’embaràs.

Programa de detecció de la infecció per virus Zika a la Unió Europea

Per complicar més les coses, les mares infectades sovint només pateixen símptomes menors fins al punt que la febre de Zika fins i tot pot passar desapercebuda (com passava amb la rubèola abans de la vacunació). En conseqüència, molts països de la Unió Europea van haver d’implementar programes de detecció prenatal aplicables a totes les dones embarassades que haguessin visitat zones amb transmissió de la malaltia independentment de la presència de simptomatologia. Aquestes proves es basen en la determinació successiva de diferents perfils d’anticossos i, sovint, resulten laborioses, complexes, lentes i cares.

I, per desgràcia, quan es confirma una infecció pel virus Zika o una anomalia fetal associada al virus, les opcions mèdiques per pal·liar-ne els efectes són limitades. No existeix cap tractament antivíric específic i segur.

Programa de detecció del virus del Zika en dones embarassades

Un equip format per metges especialistes en malalties infeccioses i investigadors de la Fundació Lluita contra les Infeccions han portat a terme un estudi centrat a avaluar el Programa de Detecció del Virus del Zika en les dones embarassades, que es va aplicar a Catalunya durant els anys de més intensitat de transmissió del virus (2016-2019).

Els objectius de l’estudi eren: a) valorar si el programa de detecció basat en les serologies s’ajusta als objectius requerits de vigilància, control i prevenció de la infecció entre les dones embarassades asimptomàtiques, b) si era millorable – i simplificable – en algun aspecte i, c) fer un seguiment dels nens nascuts de mares exposades al virus (però amb proves negatives) fins als tres anys d’edat.

La zona d’estudi incloïa la corona nord de l’àrea metropolitana de Barcelona (2.216.000 habitants). La major part de les participants en el programa de cribatge van ser dones immigrants que procedien de països considerats endèmics de la febre de Zika: Àsia (3,6%), Amèrica del Sud (5,7%) i Àfrica subsahariana (2,7%).

Conclusions

L’equip investigador suggereix que, en un país sense transmissió de virus Zika, el procediment de cribatge pot simplificar-se, abaratir-se i accelerar els resultats per mitjà d’una única detecció de ZIKV-IgM o el ZIKV-PCR en sang/orina integrada en l’analítica del primer trimestre. Les proves més complexes han de reservar-se per aquelles mares amb resultats positius.

La bona notícia és que els nens nascuts de mare exposada negativa a la serologia no van presentar més trastorns en el desenvolupament psicomotor que els nascuts a fora d’una zona transmissible de febre de Zika.

Per a més informació podeu llegir l’article en aquest enllaç.

A la fotografia i per ordre d’aparició d’esquerra a dreta: infermeres Loli Herena i Ester Górriz, doctors i investigadors Lluís Valerio, Xavier Vallès, Sílvia Roure i Laura Soldevila.