El cribratge del càncer anal en persones amb VIH s’hauria de prioritzar quan hagin patit anteriorment una severa immunodepressió

Un estudi liderat per la Fundació Lluita contra les Infeccions i el CEEISCAT conclou que el cribratge anal de les persones amb VIH hauria de ser una prioritat en el cas que hagin patit anteriorment un afebliment sever del seu sistema immunitari. Aquesta troballa podria permetre l’estalvi de recursos al sistema públic de salut i evitar anuscòpies d’alta resolució en persones amb baix risc, minimitzant així els possibles efectes negatius en el seu benestar emocional en els programes de cribratge indefinit.

Recentment la prestigiosa revista The Lancet HIV ha publicat un destacat article donant visibilitat a l’estudi que ha portat a terme el Dr. Josep M. Llibre, investigador de la Fundació Lluita contra les Infeccions i metge del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, conjuntament amb la Dra. Raquel Martín-Iguacel, investigadora de Vigilància Epidemiològica, Monitoratge i Avaluació del VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques – CEEISCAT. L’article alhora ha anat acompanyat d’un comentari editorial.

La recerca duta a terme ofereix resultats clínicament significatius basats en l’estudi de la cohort PISCIS, un grup d’estudi poblacional de gent amb VIH de Catalunya i Balears. Aquests resultats subratllen la importància d’establir prioritats en els programes de cribratge de càncer anal per a les persones que viuen amb VIH. Aquest estudi retrospectiu s’ha realitzat en 16 centres hospitalaris de Catalunya i Balears, incloent-hi 14.238 persones amb VIH que van iniciar el seu seguiment abans de començar el tractament antiretroviral i 107 pacients diagnosticats amb càncer anal.

Cribratge del càncer anal en persones amb VIH

Les persones amb VIH tenen un risc de desenvolupar càncer anal entre 40 i 100 vegades superior al de la població general. L’estudi ANCHOR va demostrar en el seu moment que el tractament de lesions precursores, com les lesions escamoses intraepitelials d’alt grau (HSIL), redueix significativament el risc de progressió cap al càncer anal. Aquest fet subratlla la necessitat urgent d’incentivar protocols de cribratge eficients per diagnosticar i tractar aquestes lesions en poblacions amb un risc elevat, com les persones amb VIH. Tanmateix, aquests programes són costosos i complexos, i el risc de càncer anal no és homogeni entre totes les persones amb VIH. A més, aquests programes requereixen tècniques especialitzades i recursos humans, i actualment hi ha una escassetat d’anuscopistes certificats per dur a terme aquests cribratges en tots els centres i països.

Fins i tot en països desenvolupats, molts centres no han implementat programes de seguiment adequats, cosa que evidencia la necessitat de prioritzar estratègicament els pacients en els esforços de cribratge. La International Anal Neoplasia Society recomana realitzar citologies anals i/o determinacions genotípiques de soques d’alt risc del virus del papil·loma humà cada 12-24 mesos a tota la població amb VIH de manera indefinida. Malgrat això, aquest seguiment encara no s’ha pogut implementar en la majoria de països.

Les persones amb VIH que han tingut un sistema immunitari afeblit en el passat són les més vulnerables al càncer anal

En l’estudi de la cohort PISCIS, es va identificar una relació directa entre el mínim històric en el recompte de cèl·lules CD4 i el risc de desenvolupar posteriorment càncer anal al llarg dels anys. L’afebliment del sistema immunitari, combinat amb la replicació activa del VIH abans de començar el tractament antiretroviral i la replicació del virus del papil·loma humà, constitueixen factors clau que poden iniciar un procés de carcinogènesi, el qual, amb el temps, pot conduir al desenvolupament de càncer anal.

«Les dades que presentem en aquest estudi són molt rellevants perquè demostren que s’hauria de prioritzar el cribratge del càncer anal en les persones amb VIH que han tingut anteriorment un recompte històric baix de cèl·lules CD4», afirma el Dr. Josep M. Llibre. «Això evitaria una despesa innecessària de recursos en cribrar altres persones amb VIH que en realitat no presenten un increment de risc en comparació amb la població general».

Per la seva banda, la Dra. Raquel Martín-Iguacel destaca: «És la primera vegada que s’identifica que les persones amb VIH amb un recompte històric de cèl·lules CD4 superior a 350 cèl·lules tenen un risc de desenvolupar càncer anal similar al de la població general. Això confirma que els programes de cribratge de càncer anal en persones amb VIH poden ser optimitzats identificant el risc de cada cas. Aquesta estratègia permetria utilitzar els recursos de manera més eficient i garantir que aquells amb alt risc rebin el seguiment adequat».

Cal donar prioritat al cribratge de les persones amb un sistema immunitari deprimit

L’estudi liderat pel Dr. Llibre i la Dra. Martín-Iguacel suggereix que un llindar històric de més de 350 cèl·lules per μL podria ser un bon indicador per identificar persones amb un risc de desenvolupar càncer anal similar al de la població general. Per tant, probablement no estaria justificat sotmetre-les a programes de cribratge prioritari amb la mateixa intensitat que els requerits per a persones amb un recompte històric de cèl·lules CD4 <200 cèl·lules per μL. Aquesta conclusió és especialment rellevant, ja que sotmetre’s a cribratges anals anuals indefinidament, incloent citologies anals i anuscòpies d’alta resolució quan la citologia és alterada, pot provocar efectes emocionals, socials i conductuals adversos.

L’edat com a factor de risc

Un altre factor crucial a considerar en el cribratge de persones amb VIH és l’edat. L’anàlisi de la cohort PISCIS ha demostrat que no s’han registrat casos de càncer anal entre homes que tenen sexe amb homes menors de 30 anys amb un recompte històric de cèl·lules CD4 superior a 200 cèl·lules per μL.

De fet, en la cohort PISCIS, les taxes d’incidència més altes de càncer anal s’han observat en individus de 60 anys o més. Les directrius consensuades de la International Anal Neoplasia Society recomanen iniciar el cribratge als 35 anys per a homes que tenen sexe amb homes i dones transgènere amb VIH, però no especifiquen una edat límit per a la continuació del cribratge. Per tant, les dades derivades de l’estudi PISCIS haurien de ser considerades de manera significativa en la presa de decisions sobre el cribratge anal en pacients, especialment per adaptar els protocols a les necessitats específiques segons l’edat i altres factors de risc.

En conclusió, aquestes troballes seran especialment rellevants per identificar persones amb VIH que es fan el seguiment en unitats on els programes de cribratge de càncer anal no estan implementats, i que per tant haurien de ser derivades a altres centres especialitzats. A més, per a aquells que han abandonat els programes de cribratge per fatiga o cansament, els metges disposen ara de proves sòlides per identificar els casos de major risc i per reiniciar el seguiment quan sigui necessari.