“La societat estigmatitza, però els virus no discriminen”

El Diari de Terrassa publica aquesta entrevista amb el Dr. Bonaventura Clotet, on ressalta, entre altres qüestions, la dificultat que tenen els joves investigadors per obtenir un sou digne a Catalunya.

Fa anys que el doctor Bonaventura Clotet està en primera línia de la lluita contra la Sida. President de la Fundació Lluita contra les Infeccions i cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, la seva experiència amb el VIH ha permès que la investigació de la Covid avancés en temps rècord. Ara, amb la irrupció de la verola del mico, alerta contra una nova estigmatització del col·lectiu homosexual. “Assenyalem l’altre per creure que a nosaltres no ens toca”, diu.

Després de dècades investigant el VIH s’ha enfrontat a la pandèmia de la Covid. Diria que ja estem en fase de “gripalització”? A la Regió Metropolitana Nord, a la qual pertany Terrassa, i al Maresme, als centres de primària els positius per Covid estan en un 3,11%. Continuen havent-hi nous contagis, però les xifres han baixat molt. La realitat és que la immunitat per la vacuna i els fàrmacs antivirals estan protegint les persones més vulnerables. Avui, la situació és més favorable, però encara hi ha nous casos i en aquest context, jo soc partidari de la mascareta a espais tancats com els ascensors, el taxi…

L’OMS manté la pandèmia, però la realitat és que ens hem relaxat. Diria que de manera irresponsable? La població té ganes de normalitzar les seves vides i els restaurants, el cinema i el teatre de tornar a l’activitat. De tota manera, hem de ser conscients que la Covid continua aquí i que podem tenir un repunt a la tardor.

“Els recursos destinats a la recerca ens donaran poder com a país, via patents i ‘spin-off ‘”

Aquest estiu ha irromput la verola del mico. Quines són les darreres dades de contagis? La darrera setmana, en una mostra de 431 individus, 237 van donar positiu. D’aquests, el 99% són homes entre 20 i 50 anys. Avui la verola del mico és un virus que s’introdueix en pràctiques de sexe entre homes, a través de petites lesions i granets. La càrrega viral en aquestes lesions és altíssima. És el que fa que el virus comenci en un col·lectiu molt promiscu.

Doncs tornem a estigmatitzar el col·lectiu homosexual, com als anys 90 amb el VIH. La societat estigmatitza ràpidament i ho fa per allunyar el problema. Però el virus no discrimina. Fa molt que la Sida és una malaltia de transmissió heterosexual. Assenyalem a l’altre per creure que a nosaltres no ens toca. Però la realitat és que el virus s’escampa fàcil. Com amb la Covid, amb la verola del mico a poc a poc disposem de vacunes per tallar de soca-rel l’extensió de la malaltia i desenvolupem fàrmacs per aïllar el virus.

El VIH era un retrovirus i la Covid un coronavirus. És per això que se’n van trigar dècades en trobar una vacuna per la Sida i mesos en fabricar el vaccí per la Covid? El virus de la Sida muta molt, molt més que el de la Covid, i pot escapar a la vacuna. El que hem fet és fabricar una vacuna terapèutica per la Sida que conté totes les variants del virus i que és molt eficaç. Per combatre la malaltia, però, calen també estratègies amb fàrmacs que boqueixin el virus, que s’amaga, i destrueixin les cèl·lules.

“Es difícil que els investigadors joves es quedin a Catalunya si no es guanyen la vida dignament”

Vostè és un referent en recerca. Com veu que a un país com Catalunya, amb joves investigadors de gran nivell, la fuga de talent no s’aturi? És una pegunta molt adient. Generem molt talent a Catalunya, però els salaris són de 1.500 euros, quan a Europa i als Estats Units cobren deu vegades més. És difícil seguir aquí si no et guanyés la vida dignament. Cal seny i que els diners arribin a la recerca, Els recursos ens donaran més poder com a país via patents i “spin-off”. El problema que tenim és que els polítics veuen que la recerca és molt bona a Catalunya i creuen no cal fer res més.

Precisament, vostè ha reivindicat reiteradament la necessitat de revisar la Llei de Mecenatge per estimular les donacions. Hi ha molta gent que té diners i pot col·laborar, per exemple, en la investigació de vacunes contra el càncer. He d’agrair a Grífols i a Sorigué la seva aportació a la nostra investigació en aquest àmbit. Hem de pensar que mil euros no representen res per a moltes persones i aquests diners tenen un retorn molt gran. Necessitem una nova Llei del Mecenatge que estimuli. A França les donacions desgraven un 66% i a Holanda el 100%. A Espanya entre el 30 i el 40%.

La imatge de disputa que estan donant al govern de la Generalitat és terriblement patètica

Es va “mullar” políticament signant el manifest de científics per Junts x Sí. Ho tornaria a fer, vistes les tensions entre els socis del Govern de la Generalitat? Jo no pertanyo a cap partit, però defenso el dret de la ciutadania a decidir el futur del seu país. Ara tenim un govern independentista en una baralla contínua que provoca desafecció entre la ciutadania. Prioritzen els seus egos. I el que cal és cedir per cercar punts de coincidència. La imatge de disputa que estan donant és terriblement patètica.