Les infeccions transmeses per paparres. En quin moment estem?

ScienHub Education, la plataforma de la Fundació encarregada d’organitzar activitats formatives, mitjançant les quals podem fer arribar el nostre coneixement a la comunitat científica, ha organitzat recentment una Jornada de Salut Internacional i One Health 2024. En aquest esdeveniment el Dr. Oscar Cabezón, investigador del grup de recerca de medicina de la conservació (WildCoM) (www.wildcomresearch.com) de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha tractat les malalties infeccioses emergents transmeses per paparres, subratllant la importància d’entendre i controlar aquests vectors per prevenir brots contagiosos. Des de la Fundació Lluita contra les Infeccions hem tingut l’oportunitat de conversar amb ell per aprofundir en aquesta qüestió.

Infeccions produïdes per paparres

Les infeccions produïdes per paparres són malalties transmeses per la picada de paparres, que són petits aràcnids paràsits. Les paparres s’alimenten de la sang de mamífers, ocells i de vegades rèptils i amfibis. Quan una paparra pica un hoste, pot transmetre diversos patògens, incloent bacteris, virus i protozous, que poden causar malalties en humans i animals.

Quines infeccions poden transmetre les paparres?

Les malalties transmeses per paparres han augmentat en les darreres dècades a causa de factors com el canvi climàtic, la urbanització i els canvis en els hàbits humans i animals. És important tenir present que no només parlem d’una única espècie de paparres, sinó que n’hi ha moltes. Cada espècie de paparra és capaç de transmetre diferents malalties bacterianes i víriques, no només perilloses pels humans, sinó també per la resta d’animals.

Què necessitaríem tenir en compte com a societat?

L’etologia d’aquests patògens està immersa en cicles de vida molt complexos, perquè no només depenen de l’ecosistema en el que viuen, sinó que també de les proporcions de les diferents espècies animals, perquè cada paparra s’alimenta d’unes espècies o d’unes altres, i si una d’aquestes és portadora d’un altre patogen, això afecta també sobre la malaltia que transmeten. Alhora, aquestes espècies animals, de les quals s’alimenten, són més o menys susceptibles als patògens i tindran més o menys capacitat de ser un reservori de cada patogen.

Quina recerca esteu portant a terme?

Des del meu grup de recerca el que fem és estudiar l’ecologia de les malalties transmeses per paparres des d’un punt de vista més holístic veient com certes alteracions del medi, causades per l’ésser humà, poden afectar a la presència d’un patogen a l’ambient.

Cada vegada es fa més evident que necessitem treballar cap a una salut única OneHealth.

És evident que les infeccions transmeses per les paparres posen de manifest la importància de treballar la salut des d’un punt de vista global, estudiant i determinant la influència de diferents factors sobre l’ecologia d’aquestes malalties. També cal posar de manifest la necessitat de treballar de forma multidisciplinària entre diferents col·lectius (assistencials, veterinaris, biòlegs, ecòlegs, etc.) i institucions (administracions, centres de recerca, organitzacions conservacionistes, etc.).

Ara mateix hem de patir per la possibilitat que existeixi un augment de les comunitats de paparres?

A Catalunya hauríem de destinar més esforços a entendre millor les poblacions de paparres i els patògens que poden transmetre. En aquest moment no hi ha prou dades per parlar d’un increment de les paparres en el nostre entorn, de fet penso que seria un error simplificar els motius pels quals ara detectem més o menys paparres a la nostra vida quotidiana. La resposta sempre acostuma a ser molt més complexa.