Publicat a The Lancet el primer estudi que analitza les variables clíniques, epidemiològiques i virològiques de la verola del mico a Espanya

The Lancet ha publicat els resultats de l’estudi més exhaustiu sobre la verola del mico realitzat fins ara. L’estudi s’ha fet a les dues zones més afectades del país, Madrid i Barcelona.

La col·laboració entre l’Hospital Universitari 12 d’Octubre, l’Hospital Universtiari Germans Trias i Pujol, la Fundació Lluita contra les Infeccions i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, conclou que el contacte pell amb pell durant les relacions sexuals s’evidencia com el factor dominant a la transmissió de la verola del mico, per sobre de la transmissió aèria.

A més, la investigació assenyala que la infecció es pot presentar sovint amb manifestacions atípiques i complicacions diferents de les descrites en epidèmies anteriors o en zones endèmiques, i que, per això, cal que el personal mèdic les prengui en consideració durant la realització del diagnòstic de casos sospitosos.

Finalment, els investigadors de l’estudi apunten a una possible via de control de la malaltia i manifesten que la vacunació prèvia a l’exposició dels grups d’alt risc pot ser més eficaç que la vacunació posterior a l’exposició per al control de la infecció.

Antecedents

El mes de maig del 2022 es van registrar els primers casos autòctons de verola del mico a Europa, donant lloc a un brot que a data d’avui es manté actiu a 27 països i ha causat més de 11.000 casos confirmats. Espanya és el país més afectat del continent amb 3.738 casos diagnosticats el 27/07.

La comunitat científica segueix gestionant informació escassa sobre les característiques epidemiològiques, clíniques i virològiques del brot actual de verola del mico. L’estudi publicat a la revista The Lancet inclou una avaluació exhaustiva d’aquests tres aspectes (epidemiologia, característiques clíniques i virològiques) de 181 participants diagnosticats de la malaltia a tres grans hospitals d’Espanya. L’estudi confirma les característiques clíniques observades en altres anàlisis retrospectives, però la mida més gran de la mostra i l’examen clínic sistemàtic van revelar algunes complicacions no reportades prèviament, incloent proctitis, la ulceració amigdalar, i l’edema de penis. L’article també estableix la relació entre tipus de pràctiques sexuals i manifestacions clíniques. Una de les troballes més importants és l’alta càrrega viral que es va trobar en lesions genitals i orals, a diferència de valors molt baixos al tracte respiratori.

Resultats
A l’avaluació prospectiva dels 181

Dels 181 casos confirmats, 175 (98%) són homes, 166 dels quals s’identifiquen com a homes que tenen sexe amb homes. La mitjana dedat dels afectats és de 37 anys, i la durada mitjana del període dincubació de la malaltia sestableix en 7 dies.

Pel que fa a les manifestacions clíniques observades a l’estudi de recent publicació, tots els participants van presentar lesions a la pell, a la regió anogenital (78%) o perioral (43%). El nombre de lesions (entre 3 i 20) és inferior al descrit a la literatura mèdica fins ara. S’observen, a més, malestar general previ o posterior a l’aparició de la granellada. L’estudi recull les manifestacions addicionals següents: 45 (25%) pacients tenien proctitis, 19 (11%) amigdalitis, 15 (8%) edema peneà, i 6 (3%) abscessos. Tres pacients van requerir un ingrés per complicacions derivades d’aquestes manifestacions.

S’observa també que la càrrega viral és més gran en els hisops de lesions que en les mostres faríngies, fet que apunta a un canvi en la ruta de transmissió de la malaltia, en què el contagi per via aèria sembla menys rellevant que el contagi per contacte directe.

Conclusions

L’estudi reforça l’evidència del contacte pell amb pell durant les relacions sexuals com el factor dominant en la transmissió de la verola del mico, la qual cosa comporta implicacions significatives en relació amb l’abordatge de la malaltia:

• En primer lloc, el canvi a la ruta de transmissió de contacte respiratori a contacte directe en comparació a brots anteriors pot promoure la propagació de la malaltia a través de xarxes sexuals.

• En segon lloc, com que la verola del mico pot presentar-se amb manifestacions atípiques, els metges han de tenir un alt índex de sospita de la malaltia, particularment en individus que viuen en àrees amb alta transmissió, o amb exposició potencial. Específicament, l’estudi descriu una síndrome clínica relacionada amb proctitis, amb diferents característiques clíniques, incloent-hi manifestacions sistèmiques abans de l’inici de les lesions, en individus que reporten sexe anal-receptiu, que difereix d’altres presentacions.

• En tercer lloc, a causa del curt període d’incubació, és probable que la vacunació prèvia a l’exposició dels grups d’alt risc sigui més eficaç que la vacunació posterior a l’exposició per al control de la infecció.

• Finalment, els investigadors apunten que les càrregues virals són sorprenentment més altes en hisops de lesions en comparació dels nivells relativament baixos en hisops en faringe. Afirmen que aquest fet s’ha d’investigar més a fons per conèixer si la transmissió respiratòria és viable i guiar en conseqüència la decisió relativa a l’aïllament respiratori a casa dels afectats.