Una nova eina permetria reduir l’avaluació geriàtrica dels pacients amb VIH d’una hora a deu minuts
29/07/2025
Un nou estudi liderat per la Fundació Lluita contra les Infeccions i publicat a la revista Viruses analitza les percepcions de tretze professionals sanitaris implicats en l’estudi HOLA. Aquest té com a objectiu avaluar l’administració del tractament antiretroviral per VIH fora de l’hospital a través de cabotegravir i rilpivirina administrat amb injeccions intramusculars cada dos mesos a persones amb VIH en comparació amb les que les reben a l’hospital. Això permetria facilitar l’accés i millorar l’adherència al tractament, especialment en col·lectius amb dificultats per mantenir el seguiment mèdic habitual.
En aquest cas, aquesta nova publicació pretén entendre millor els reptes logístics, organitzatius i humans que comporta aquest canvi de paradigma assistencial. Per fer-ho, s’han realitzat entrevistes qualitatives a professionals que han participat en l’estudi HOLA de diferents perfils (infermeria, farmàcia, medicina i coordinació d’estudis) per identificar barreres i facilitadors en la implementació del tractament de cabotegravir i rilpivirina cada dos mesos en entorns extrahospitalaris.
Per una banda, els professionals destaquen valorar la necessitat d’adaptar els espais físics dels centres no hospitalaris, adquirir equipament específic i el desenvolupament de circuits per garantir la correcta administració i conservació del medicament. La cadena de fred i la seguretat en el transport són clau per garantir un correcte tractament.
D’altra banda, la implementació del nou tractament requereix una reorganització del personal i formació específica en els centres, especialment en aquells amb poca experiència en VIH. També es posa de manifest la necessitat de redefinir rols i crear noves figures de coordinació. “La formació ha d’incloure no només l’administració del fàrmac, sinó també coneixements sobre el VIH”, explica l’equip investigador.
Els investigadors també destaquen que els canvis en la gestió de cites i sistemes d’informació són necessaris per garantir l’eficiència i l’adherència al tractament. Per això, es proposa flexibilitzar horaris i millorar la comunicació amb els pacients, per exemple, mitjançant aplicacions mòbils. Això es faria sempre tenint en compte les finestres d’administració de la medicació i del monitoratge dels efectes adversos.
També, cal tenir en compte la varietat d’actituds davant el canvi, des de l’entusiasme fins a la resistència per por a allò desconegut. El lideratge positiu, l’enfocament participatiu i el suport institucional són molt importants per a una implementació exitosa d’aquest tractament.
Alhora, cal destacar que els professionals perceben que el tractament injectable pot millorar la qualitat de vida dels pacients, especialment per la reducció de desplaçaments. Tot i això, també identifiquen preocupacions sobre la confidencialitat en entorns petits i la necessitat d’adaptar-se progressivament al nou model.
En definitiva, aquest estudi posa de manifest que la innovació terapèutica no només depèn de l’eficàcia clínica, sinó també de la capacitat del sistema per adaptar-se a les noves realitats. Des de la Fundació continuem treballant per garantir una implementació del tractament segura, eficient i centrada en les persones.
29/07/2025
28/07/2025
17/07/2025
Compartir