Tornar a actualitat

Xarampió: què és, quins símptomes provoca i com es pot prevenir?

16/10/2026
Xarampió: què és, quins símptomes provoca i com es pot prevenir?

L’augment dels casos de xarampió als Estats Units torna a posar el focus en una malaltia altament contagiosa que es pot prevenir mitjançant la vacunació. Conèixer-ne els símptomes i comprovar que tenim la pauta vacunal adequada és clau per evitar nous contagis. 

Les darreres dades dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) mostren un important augment del xarampió als Estats Units. Fins a l’1 d’octubre de 2026 s’hi havien notificat 3.887 casos confirmats, el 95% dels quals estaven associats a brots. Durant tot el 2025, se n’havien registrat 2.289.  

Aquesta situació torna a posar d’actualitat una infecció que, malgrat que es pot prevenir mitjançant la vacunació, continua circulant arreu del món. A Catalunya, les autoritats sanitàries també han advertit que l’augment de casos a escala global pot afavorir l’arribada de casos importats i provocar contagis entre persones no vacunades. 

Què és el xarampió? 

El xarampió és una malaltia vírica aguda i altament contagiosa que afecta principalment les vies respiratòries i es caracteritza per l’aparició d’una erupció vermellosa a la pell que es pot estendre per tot el cos.  

Es transmet habitualment per aire a través de microgotes nasals o de la saliva d’una persona afectada i és una de les malalties que es transmet amb més facilitat.  

El període d’incubació pot variar entre els 7 i els 21 dies, tot i que habitualment passen uns 14 dies des de l’exposició fins a l’aparició de l’erupció. Una persona amb xarampió pot ser contagiosa des d’uns quatre dies abans fins quatre dies després de l’aparició de l’erupció.  

Quins són els símptomes del xarampió? 

Els primers símptomes poden recordar els d’un refredat o d’una altra infecció respiratòria. Habitualment pot aparèixer: 

  • Febre superior als 38 °C 
  • Tos 
  • Secreció nasal 
  • Ulls envermellits o conjuntivitis 
  • Malestar general 

Al cap d’uns dies apareix l’erupció vermellosa característica del xarampió, que acostuma a començar al cap, especialment darrere de les orelles, i progressivament s’estén a la resta del cos.  

Tot i que de vegades es pot percebre com una malaltia pròpia de la infància, el xarampió pot provocar complicacions especialment greus en infants i adults, com ara otitis, pneumònia o encefalitis.  

Com es pot prevenir el xarampió? 

La vacunació és la mesura preventiva més eficaç contra el xarampió. A Catalunya, la vacuna s’administra en el marc de la vacuna triple vírica, que protegeix contra el xarampió, la rubèola i la parotiditis.  

El calendari de vacunacions sistemàtiques de Catalunya estableix l’administració de la vacuna contra el xarampió als 12 mesos i als 3 anys d’edat. Les autoritats sanitàries també recomanen vacunar les persones adultes que no estiguin immunitzades, és a dir, que no hagin estat vacunades o que no hagin fet bona resposta a la vacuna.  

En casos de persones vulnerables (lactants, dones embarassades i pacients molt immunocompromesos) existeix la profilaxi amb immunoglobulina específica en casos de contacte estret amb un cas confirmat. En aquests casos, la immunoglobulina s’ha d’administrar com més aviat millor dintre dels 6 dies posteriors a l’exposició.  

Per què és tan important la vacunació? 

La vacunació no només contribueix a protegir la persona vacunada, sinó que és fonamental per dificultar la circulació del virus i evitar l’aparició de nous brots.  

De fet, gràcies a la vacunació i als esforços per interrompre la transmissió autòctona del virus, Catalunya va declarar eliminada aquesta transmissió l’any 2000. Tanmateix, l’augment actual de casos a escala global fa necessari mantenir unes cobertures vacunals adequades i detectar les persones que no estan correctament vacunades o que no han fet resposta a la vacuna. 

Els brots actuals fan recordar que el xarampió no ha desaparegut. Mentre el virus continuï circulant en diferents parts del món, una persona no protegida pot contraure la malaltia i afavorir noves cadenes de transmissió.  

Per això, davant de qualsevol dubte sobre l’estat vacunal, és recomanable consultar els professionals sanitaris i comprovar si es disposa de la pauta adequada. La prevenció i la vacunació continuen sent les principals eines per evitar que una infecció prevenible torni a guanyar terreny. 

Notícies relacionades