Ser migrant i dona, factors de risc per a desenvolupar formes greus de tuberculosi

Un estudi liderat per la Dra. Sílvia Roure, cap de secció de Salut Internacional i Malalties Oblidades de la Fundació Lluita contra les Infeccions, i la Dra. Cristina Vilaplana de la Unitat de tuberculosi experimental, observa un considerable augment del nombre de casos greus de tuberculosi a l’àrea metropolitana de Barcelona durant el període 2019-2021. Aquesta tendència pot reflectir l’impacte de la pandèmia de la COVID-19, que va coincidir en una reducció substancial de les proves diagnòstiques d’aquesta infecció i del posterior accés als serveis sanitaris. La recerca confirma que la població migrant resident en zones de baixos ingressos té una prevalença més elevada de presentar formes clíniques greus.

La tuberculosi és encara un problema de salut pública global que afecta milions de persones al món, predominantment als països on el nivell d’ingressos és baix o mitjà, però, també, esdevé una amenaça per a la salut pública dels països amb un nivell alt d’ingressos. Tot i el progrés significatiu de les últimes dècades, s’estima que l’any 2016 al món hi havia un total de 10,4 milions de persones que van contraure la malaltia, de les quals 1,6 milions (16%) van morir. De les persones afectades per tuberculosi, el 90% eren homes, el 10% ja estaven infectades prèviament pel VIH i el 56% dels casos es localitzaven a cinc països: Índia, Indonèsia, Xina, Filipines i Pakistan.

Tuberculosi disseminada

La tuberculosi disseminada és una forma greu de tuberculosi en què la infecció per Mycobacterium tuberculosi es propaga per tot el cos a través del torrent sanguini i es manifesta afectant dos òrgans o més. En lloc d’estar confinada als pulmons, com en la forma pulmonar típica de la tuberculosi, el bacteri es dissemina a altres òrgans i teixits, com el fetge, els ronyons, la melsa, el cervell i els ossos.

L’estudi «Disseminated tuberculosis and diagnosis delay during the COVID-19 era in a Western European country: a case series analysis» presenta una anàlisi detallada d’un conjunt de pacients amb tuberculosi disseminada que van ser diagnosticats a l’àrea metropolitana de Barcelona, des del 2019 abans de l’inici de la pandèmia de la COVID-19, fins a finals del 2021. La recerca objectiva un augment de casos de tuberculosi disseminada en el context pandèmic i postpandèmic, coincidint amb un retard diagnòstic notable. L’estudi pretén examinar el vincle entre el retard en el diagnòstic i la presentació de tuberculosi disseminada, per determinar els factors de risc subjacents i per dur a terme una anàlisi detallada de les troballes clíniques, d’imatge i de laboratori d’aquesta forma de tuberculosi.

Augment dels casos de tuberculosi

L’estudi contempla una anàlisi retrospectiva de tots els nous casos de tuberculosi disseminada diagnosticats a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, des de gener de 2019 fins a desembre de 2021. Aquest és l’hospital de referència de la Corona Nord de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb 406.000 habitants. Els immigrants constitueixen aproximadament el 17% de la població. Per a tots els pacients diagnosticats de tuberculosi disseminada, es van recopilar dades sociodemogràfiques, clíniques i de laboratori, incloent-hi l’edat del pacient, el sexe, l’índex de massa corporal (IMC), el país o regió d’origen, la ubicació actual de la llar i els focus primaris i secundaris de tuberculosi en el diagnòstic i resultats de laboratori i imatges. Addicionalment, es va assenyalar la data del primer contacte amb el sistema sanitari en què es van diagnosticar símptomes compatibles amb el focus inicial de tuberculosi i el nombre de visites entre els primers símptomes registrats i el diagnòstic final de la infecció.

La població migrant més susceptible a patir la infecció

Les comunitats de població migrant solen ser poblacions amb pocs recursos i factors de risc associats a la transmissió de la tuberculosi. Alhora, són més propensos a desenvolupar condicions subjacents relacionades amb la pobresa i que augmenten el risc de desenvolupar malaltia tuberculosa, com ara la desnutrició, l’abús d’alcohol i la diabetis mellitus. A més a més, solen experimentar barreres socioculturals per accedir als serveis de salut. Tots aquests factors poden augmentar el risc de malaltia tuberculosa i un retard en el seu diagnòstic.

Conclusió

L’equip que va liderar la recerca va observar un fort augment del nombre de casos de tuberculosi disseminada durant el període post pandèmic, que és difícil de considerar com una oscil·lació aleatòria. Aquesta tendència pot reflectir l’impacte de la pandèmia de la COVID-19, que en molts països del món ha donat lloc a una reducció substancial de les proves de tuberculosi i de l’accés als serveis sanitaris.

La Dra. Sílvia Roure, cap de secció de Salut Internacional i Malalties Oblidades de la Fundació Lluita contra les Infeccions, comenta que per aconseguir una major reducció de la tuberculosi a Catalunya durant els propers anys, cal dissenyar accions conjuntes entre els professionals dels serveis assistencials i els serveis de salut pública, així com impulsar actuacions intersectorials i interdepartamentals. Als esforços per controlar la tuberculosi cal sumar-hi els esforços per eliminar-la, identificant i tractant els casos d’infecció tuberculosa latent per tal de disminuir el reservori de l’agent causal d’aquesta malaltia. Alhora, la doctora apunta que els programes de contenció de la tuberculosi han d’englobar aspectes culturals, econòmics i mèdics de la malaltia, així com incidir especialment en els grups de població immigrant i especialment en les dones.