Què és l’hantavirus? Símptomes i com es transmet aquesta infecció poc freqüent

Què és l’hantavirus?

L’hantavirus és un tipus de virus que pertany a la família Hantaviridae, de la qual existeixen més de 28 espècies, que reben el nom de la regió geogràfica on s’han descrit. Es tracta d’un virus zoonòtic, és a dir, que es transmet dels animals a les persones. Els principals reservoris de l’hantavirus són rosegadors silvestres, especialment ratolins i rates, que poden portar el virus sense presentar símptomes.

Existeixen diferents tipus d’hantavirus al món i no tots provoquen la mateixa malaltia. En funció de la regió i del tipus de virus, la infecció pot derivar principalment en:

• Síndrome cardiopulmonar per hantavirus (HCPS) o hantavirus del Nou Món, més freqüent a Sud-amèrica (Argentina, Xile, Paraguai…).
• Febre hemorràgica amb síndrome renal (HFSR) o hantavirus del Vell Món, més comuna a l’Europa de l’Est i a Àsia (Rússia, la Xina, la regió dels Balcans, Finlàndia…).

Tot i que són malalties poc habituals, poden ser greus i requereixen atenció mèdica especialitzada.

Com es transmet l’hantavirus?

La transmissió de l’hantavirus a les persones es produeix principalment per:

• Contacte directe amb orina, femtes o saliva de rosegadors infectats
• Inhalació d’aerosols procedents d’excrements secs contaminats

Aquestes partícules poden quedar suspeses a la pols ambiental, per exemple, en netejar espais tancats, graners, coberts o habitatges poc ventilats on hi ha hagut presència de rosegadors.

En alguns casos menys freqüents, la transmissió també es pot produir per:

• Contacte directe amb rosegadors infectats.
• Mossegades.

No es transmet de persona a persona, amb l’excepció del virus Andes, tot i que aquesta via de contagi és molt poc habitual. Quan es dona, sol produir-se en situacions de contacte estret i prolongat, normalment entre convivents.

Quins són els símptomes de l’hantavirus?

Els símptomes de l’hantavirus poden variar segons el tipus d’infecció i solen aparèixer entre 2 i 3 setmanes després del contacte amb el virus, tot i que el període d’incubació pot allargar-se fins a 8 setmanes. En les fases inicials poden ser poc específics, fet que en dificulta la identificació precoç.

Fase inicial (entre 2 i 7 dies):

• Febre alta
• Mal de cap intens
• Dolors musculars
• Cansament extrem
• Nàusees, vòmits o dolor abdominal
• Dolor ocular i injecció conjuntival

Fase avançada: pot aparèixer una segona fase amb símptomes greus.

En el cas del síndrome pulmonar per hantavirus:

• Dificultat per respirar
• Tos
• Sensació d’opressió al pit i palpitacions
• Acumulació de líquid als pulmons

En la febre hemorràgica amb síndrome renal:

• Alteracions de la funció renal
• Disminució de la quantitat d’orina
• Hemorràgies

Davant de símptomes compatibles, especialment si hi ha hagut contacte amb rosegadors o amb entorns de risc, és fonamental acudir de manera precoç a un centre sanitari.

Diagnòstic i tractament

El diagnòstic de l’hantavirus es confirma mitjançant proves específiques de laboratori, com ara anàlisis de sang. Actualment no existeix un tractament antiviral específic per a aquesta infecció. L’abordatge es basa en:

• Atenció mèdica precoç
• Tractament de suport
• Ingrés hospitalari en els casos greus, de vegades en unitats de cures intensives

La detecció precoç és clau per millorar l’evolució de la malaltia. Atès que no hi ha un tractament específic, la prevenció és fonamental. Algunes recomanacions són:

• Evitar el contacte amb rosegadors i els seus excrements.
• Ventilar bé els espais tancats abans de netejar-los.
• No escombrar ni aspirar en sec zones amb possible contaminació; és preferible humitejar-les prèviament amb una solució desinfectant.
• Utilitzar guants i mascareta en netejar zones on hi pugui haver rosegadors.
• Emmagatzemar els aliments en recipients tancats i segellar possibles accessos als habitatges.
• En zones endèmiques, no deixar els aliments a l’abast dels rosegadors i extremar les mesures preventives en activitats a l’aire lliure (càmping, senderisme, etc.).
• Estar informats, sense alarmisme.

Tot i que els casos recents d’hantavirus han tornat a situar aquesta infecció a l’actualitat informativa, el risc per a la població general continua sent baix.