1 de desembre, Dia Mundial de la Lluita contra la Sida
Els tractaments de llarga durada milloren la vida de les persones amb VIH mentre es continua investigant una vacuna definitiva
La situació actual del VIH al món es troba en un punt crític amb avenços i desafiaments clau per assolir l’objectiu de posar fi a l’epidèmia com a amenaça de salut pública abans del 2030. A escala global, 39,9 milions de persones viuen amb el VIH, de les quals el 77% té accés a teràpia antiretroviral, un percentatge molt superior al de dècades passades gràcies a les millores en el tractament i el diagnòstic. Tot i això, persisteixen grans desigualtats en l’accés al tractament entre regions i grups socials, i encara s’estima que 5,4 milions de persones desconeixen que viuen amb el VIH.
L’any 2023, es van registrar 1,3 milions de noves infeccions, lluny de la meta de reduir-les a menys de 370.000 per al 2025. Tot i que les noves infeccions s’han reduït un 39% des del 2010, segueixen augmentant en regions com el Nord d’Àfrica, Orient Mitjà, Europa de l’Est i Amèrica Llatina. A més, hi ha cinc grups de població especialment vulnerables: homes que tenen relacions sexuals amb homes, usuaris de drogues injectables, treballadors/es sexuals, persones trans i persones en centres penitenciaris, que representen més del 50% de les noves infeccions.
Per fer front a aquests reptes, l’OMS i ONUSIDA destaquen la necessitat urgent d’incrementar els recursos, garantir els drets humans i millorar l’accessibilitat a serveis de prevenció i tractament per a tots els grups, especialment en les zones amb més barreres d’accés a la salut. Amb un esforç global coordinat, encara és possible reduir la incidència de VIH i salvar milions de vides per al 2030.
Situació del VIH a Catalunya
A Catalunya, la situació del VIH es manté relativament estable amb aproximadament 460 nous casos registrats el 2022, el que representa una taxa de 5,9 per cada 100.000 habitants. La majoria d’aquestes infeccions es produeixen entre homes que tenen sexe amb altres homes (57,7%), tot i que també hi ha un percentatge significatiu entre heterosexuals (35,7%). En total, unes 32.579 persones viuen amb el VIH a Catalunya, amb una mitjana d’edat de 37 anys.
Tractament de llarga durada
Els tractaments de llarga durada pel VIH estan avançant cap a una millora significativa en la qualitat de vida de les persones que viuen amb aquesta infecció. Aquests tractaments, coneguts com a antiretrovirals d’acció prolongada, estan dissenyats per administrar-se amb menys freqüència gràcies a injeccions o dispositius implantables que alliberen de forma sostinguda el medicament. Això redueix la necessitat de prendre pastilles diàries i pot ser especialment beneficiós per a persones que tenen dificultats per mantenir la presa diària o que volen una rutina menys condicionada per la medicació.
El primer tractament de llarga durada disponible és la combinació d’injeccions intramusculars de cabotegravir i rilpivirina, aprovat per diverses autoritats sanitàries globals com l’EMA i la FDA. En assajos clínics, aquest tipus de tractament ha demostrat mantenir la càrrega viral indetectable amb una administració cada 2 mesos, i ara s’estan explorant altres combinacions.
A la Fundació Lluita contra les Infeccions participem activament en assajos clínics per avaluar l’efectivitat i la viabilitat dels tractaments de llarga durada en diferents grups de pacients. Al mateix temps, gràcies a l’experiència acumulada en l’estudi del VIH, estem explorant si un antiviral utilitzat durant anys contra el VIH pot ser també efectiu en la lluita contra l’Alzheimer i els efectes de l’envelliment.
La Dra. Eugènia Negredo, cap de secció VIH de la Fundació Lluita contra les Infeccions, comenta que els tres reptes que tenim en l’actualitat són la prevenció (PrEP), el diagnòstic precoç i la qualitat de vida.
Prevenció del VIH
Actualment, gràcies al tractament amb PrEP (Profilaxi Preexposició), una estratègia de prevenció del VIH que consisteix en prendre un medicament per evitar la infecció en persones que no tenen el virus però tenen un alt risc de contraure’l, la propagació de la infecció s’ha reduït significativament.
La PrEP és altament efectiva si es pren de manera adequada, i actualment és una de les eines més potents per prevenir noves infeccions pel VIH, especialment en col·lectius amb major risc d’exposició.
BCN Checkpoint, en col·laboració amb la Fundació Lluita contra les Infeccions, actualment proporciona la profilaxi preexposició (PrEP) a 3.900 persones. Tanmateix, la demanda supera la capacitat del centre, amb una llista d’espera de 3.000 persones i un temps d’espera estimat de 21 mesos per iniciar aquest tractament preventiu.
Diagnòstic precoç del VIH
El diagnòstic precoç és essencial per reduir els diagnòstics tardans, que representen aproximadament un 50% dels nous casos de VIH en el nostre entorn, segons les dades recents recollides aquest any. Això permetria intervenir abans en els casos de VIH, millorant el pronòstic i reduint les complicacions de salut associades a una detecció tardana.
En línia amb les recomanacions de l’OMS, s’ha ampliat l’oferta de la prova del VIH amb proves ràpides en centres de salut, ONG i punts mòbils. Aquesta diversificació inclou proves gratuïtes i anònimes per a persones amb dificultats d’accés al sistema sanitari.
El Pla d’Acció enfront del VIH i altres ITS 2021-2030 inclou accions per garantir l’accés universal a les proves de detecció i millorar la sensibilització per detectar el VIH en les primeres etapes.
Qualitat de vida de les persones amb VIH
Les persones amb VIH tenen un risc més elevat de desenvolupar malalties cròniques relacionades amb l’envelliment, com ara problemes cardiovasculars, càncers, osteoporosis i demència, sovint a edats més primerenques que la població general. Això implica la necessitat d’atenció mèdica integral i de tractaments que considerin la seva salut general i no només la infecció per VIH.
En conjunt, aquests reptes demanen un esforç global, amb estratègies de salut integrals que abordin les necessitats mèdiques, funcionals, emocionals i socials de les persones amb VIH, promovent una millor qualitat de vida, un envelliment saludable i una major igualtat.