L’OMS impulsa un estudi internacional sobre el brot d’hantavirus dels Andes coordinat pel director Científic de la Fundació

El Dr. Roger Paredes, director Científic de la Fundació Lluita contra les Infeccions, coordina la investigació internacional que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha posat en marxa per aprofundir en el coneixement de l’hantavirus dels Andes (ANDV), arran del brot detectat aquest any vinculat al creuer MV Hondius. 

La iniciativa, denominada NAVIS (Natural History of Andes Virus Infection Study), és un estudi observacional internacional destinat a caracteritzar aspectes clau de la infecció, com ara els períodes d’incubació, els mecanismes de transmissió, els factors associats a les formes greus de la malaltia, així com els factors immunològics i virològics. L’estudi d’aquests últims aspectes constitueix un mòdul específic coordinat per l’investigador principal d’IrsiCaixa i IGTP, Julià Blanco, i la investigadora principal d’IrsiCaixa, Núria Izquierdo-Useros.  

L’estudi s’ha activat de manera coordinada en 21 països de quatre continents, demostrant la capacitat de la comunitat científica internacional per generar evidència de forma ràpida davant l’aparició d’una emergència sanitària. La iniciativa compta amb el suport de l’OMS, de la UK Health Security Agency (UKHSA), de la xarxa europea BeReady i de nombroses institucions acadèmiques, assistencials i de salut pública d’arreu del món. 

Segons destaca l’OMS, el desplegament de NAVIS constitueix un exemple pràctic de com les xarxes de recerca preparades prèviament poden activar-se de manera immediata davant d’un brot emergent. En aquest cas, més de 1.600 experts de més de 130 països van participar en una consulta científica internacional que va permetre identificar les principals prioritats de recerca i consensuar el protocol d’investigació en qüestió de dies. 

“El brot ha posat de manifest la importància de disposar de protocols preparats abans que arribin les emergències. La recerca no pot començar quan apareix la crisi; ha d’estar preparada per activar-se des del primer moment”, explica el Dr. Roger Paredes.

Una oportunitat única per avançar en el coneixement de l’hantavirus 

L’hantavirus dels Andes és un virus zoonòtic endèmic d’algunes regions d’Amèrica del Sud que pot causar una malaltia greu coneguda com a síndrome cardiopulmonar per hantavirus. A diferència d’altres hantavirus, és un dels pocs per als quals s’ha documentat transmissió entre persones. 

Els brots d’aquesta malaltia són poc freqüents, fet que dificulta la realització d’estudis clínics i epidemiològics. Per aquest motiu, cada episodi representa una oportunitat per obtenir informació que permeti millorar les estratègies de diagnòstic, vigilància, tractament i desenvolupament de futures contramesures mèdiques. “A través del programa d’estudis avançats en immunologia i virologia, que coordinem a IrsiCaixa, el nostre objectiu és analitzar la resposta immunitària que desenvolupen els pacients davant d’aquest virus i utilitzar aquest coneixement per identificar possibles antivirals i anticossos amb potencial terapèutic”, afirma Blanco. 

Per la seva banda, Izquierdo-Useros afegeix: “Estudiar en profunditat els virus que ens envolten i acumular coneixement ens permet reaccionar més ràpidament davant dels brots, com el recent brot d’hantavirus, però també estar millor preparats per a futures emergències i per a nous virus que puguin sorgir”. 

La iniciativa NAVIS utilitza un protocol harmonitzat que permet recollir dades i mostres biològiques de manera estandarditzada a tots els països participants, facilitant així la comparabilitat dels resultats i accelerant la generació de coneixement científic. 

Un model de preparació davant futures pandèmies 

L’experiència ha estat recollida recentment en un article publicat a la revista científica The Lancet, impulsat per responsables de l’OMS i experts internacionals en preparació davant epidèmies. Aquest identifica el desplegament de NAVIS com un exemple de com la recerca pot integrar-se de forma operativa dins dels mecanismes de resposta a emergències sanitàries i contribuir a generar evidència científica en temps real.