Un assaig de cura de VIH mostra com el microbioma intestinal pot ajudar a entendre la salut cerebral de les persones seropositives

Un nou estudi, publicat per investigadors de la Fundació Lluita contra les Infeccions i d’IrsiCaixa, en el marc del projecte europeu MISTRAL, revela connexions entre els bacteris intestinals i la funció cerebral en persones que viuen amb VIH. La investigació s’ha desenvolupat en el marc del projecte BCN02 i suggereix que certs microbis intestinals i els compostos que produeixen podrien estar relacionats amb canvis en el funcionament del cervell.

L’equip investigador va analitzar dades obtingudes a l’assaig clínic BCN02, que tenia com a objectiu avaluar si una combinació d’una vacuna terapèutica contra el VIH i el fàrmac romidepsina podia revelar el virus latent i entrenar el sistema immunitari per controlar-lo sense necessitat de medicació diària.

Aquest estudi va contemplar dos subestudis: un que pretenia investigar dades rellevants sobre microbioma intestinal; i un segon que va avaluar el funcionament cerebral d’una forma exhaustiva, incloent-hi mesures neurocognitives, de neuroimatge i dades funcionals. L’anàlisi de les dades úniques provinents d’ambdós han servit per publicar els resultats originals a la revista internacional Frontiers in Cellular and Infection Microbiology.

Microbioma intestinal, una peça a estudiar per entendre la funció cerebral

Les troballes obtingudes mostren que les persones amb signes de deteriorament neurocognitiu presentaven nivells més alts de bacteris com Desulfovibrio desulfuricans, Sutterella wadsworthensis i Streptococcus thermophilus, ja descrits en altres trastorns neurològics.  “No només hem identificat quins bacteris hi ha en aquestes persones”, explica Alessandra Borgognone, investigadora d’IrsiCaixa i primera autora de l’estudi. “També hem analitzat les funcions que exerceixen aquests microorganismes i quines molècules produeixen, els anomenats metabòlits, perquè a través d’aquests compostos també poden influir en el cervell”, afegeix.

Els resultats suggereixen que, en les persones amb signes de deteriorament cognitiu, està augmentada la funció de degradar el 1,2-propanediol i s’han trobat associacions amb metabòlits relacionats amb el metabolisme dels lípids a la sang. Tots dos factors ja s’havien vinculat prèviament amb el funcionament del cervell.

Tot i que l’estudi no demostra una relació directa de causa-efecte, reforça l’evidència que l’intestí i el cervell estan profundament connectats en persones amb VIH. A més, obre la porta a identificar nous biomarcadors i a desenvolupar estratègies innovadores per protegir la salut cerebral.

“Cal destacar que, aquest estudi, aporta gran valor en un aspecte clau: la relació entre el funcionament cerebral i les estratègies que s’investiguen en el camp de la cura del VIH, una àrea on la recerca encara és molt limitada, però completament necessària”, explica José A. Muñoz-Moreno, psicòleg i investigador de la Fundació. I afegeix: “Tot el que es pugui aportar en aquest àmbit és essencial per avançar cap a la investigació de noves intervencions en erradicació de VIH, que demostrin seguretat a nivell de sistema nerviós, però també inclús a nivell de possible eficàcia“.

Un dels punts forts d’aquest estudi és la seva visió integral del funcionament cerebral, que inclou no només neuroimatge i neurocognició, sinó també l’estat emocional, la qualitat de vida, les dimensions funcionals i de la vida diària. Aquesta mirada global és poc habitual en estudis d’aquest tipus i permet entendre millor com el VIH pot afectar el cervell en diferents escenaris.